dijous, 9 d’abril del 2009

MIQUEL MERCADAL I RAMIS .Mestre, polític i activista cultural. Repressaliat





Nat a Inca el 1904. Era el fill de major del conserge de l´estació de tren d´Inca. Estudià Filosofia i Lletres i Magisteri a la Universitat de Barcelona. Home d´extensa cultura, socialista i activista d´esquerres . Impartí classes com interí a Sant Miquel d´Eivissa i a Alaró . Aconsegueix la plaça en propietat el 1925 a Pinós (Lleida), el 19 de març de 1929 torna a Mallorca, essent director de l´Escola Pública de Villafranca. A la fí demana el trasllat a Inca a l´escola rural de Can Boqueta com a director. Impartí l´ensenyament fins que fou detingut en esclatar la guerra. El 5 de novembre es depurat i suspès de la feina. El 10 de novembre de 1973 amb el decret de l´indult general 1824 s´incorpora per poc temps, doncs és jubila el 25 d´agost de 1974 .
Col.laborà amb la gent de la Justícia sobretot amb Gornés i Buades. Tots tres fundaren un teatret i un cor. Fou el director de la revista AVANCE. . Els seus escrits estaven amarats d´un esperit fortament esquerrà, marxista i defensor de la justícia social.
Juntament amb Miquel Reynés i d´altres fundador de l ´Agrupació Socialista d´Inca i redactor dels estatuts. El 19 de juliol de 1936, quan els falangistes feren la ràtzia al local del PSOE fou detingut per la guàrdia civil Fou traslladat a Can Mir i al camp de concentració de son Farineta, passà també per la presó dels caputxins. Se li feu consell de Guerra el 23 de novembre del 1937 a l´Escola d´Arts i Oficis de Palma i condemnat a la pena capital. Se li fou commutada per la pena de presó, i fou desterrat a Canàries i al Puerto de Santa Maria. Fou posat en llibertat vigilada el 1943 . Es trasllada a viure a Can Pastilla. Devers el 1950 col.labora amb al PCE, a causa de que el PSOE havia quedat desgavellat. Fou indultat el 10 de novembre de 1973 .
Morí el 1982 a Ciutat de Mallorca.